(El pensament li dedico al
exMinistre Wert, avui que el Congrés ha deixat en un no res la seva Llei
d’Educació –LOMCE- i per aixó m’expreso en català.
L’inpiració del escrit la
trec de una petita nota que li vaig adrecà fa uns dies a una bona amiga.
Si s’escapa alguna falta
d’ortografia es per culpa de vosté, exMinistre, i dels que pensen i van pensar
como vosté).
La meva mare volia que el meu vol fou d’àliga i no de
perdal, i jo només volia i somniava en volar fins els núbols i volar a prop de
les carenes de les montanyes per tornar de seguit a veure-le i sentir el seu
somriure que era de mel i cotó.
Jo sempre dessitjaba que em mimés i acariçiés, i m’agradaba
quan em deia que jo era el seu fill boig, pero que m’adoraba perque ella deia
que jo era diferent, i llavors jo enbogia de felicitat i de dulçor.
A les poques setmanes de marxar la meva companya ella també
va decidir marxar, i em deia que qui m’oferiria la calor del seu pit, i jo responia que ningú, i per aixó va
marxar amb la closca desfeta i amoratada del patiment que per mi sentia.
Encara, avui dia, en nits de fuscor i fred i glaçades m’ho
pregunta, pero amb un somriure contagiós i doçs i de cotó perqué em veu feliç i
tranquil en la meva casa ceretana.
I a les hores jo m’estic molt quiet perque la meva mare, els
seus pits, la calidessa de les seves mans i del seu ventre, i el cel, els
núbols, els ocells, les estrelles i la lluna de la meva terra acompanyen el
tranquil somriure de la meva mare i la placidessa del meu cos de nen boig
enamorat de la seva mare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario